SEMBLAVA UN SOMNISemblava un somni, pensava passejant pel jardi. Tot i que érem en plena tardor una rosa porpra, solitària i arrogant destacava entre la vegetació de tons grocs, rojos i verds esmorteïts. Les fulles seques, que el vent havia arrabassat dels arbres deixant-los mig despullats, formaven una meravellosa catifa per aquesta orgullosa rosa que s'erigia reina del del jardí gracies a la seva voluntat de viure tot i les inclemències d'una tardor exageradament freda.
Jo, amiga de les roses i les seves aromes et vaig donar les gracies per aquesta prodigiosa visió que talment semblava un somni
És veritat, de vegades l'esclat d'una flor en un lloc inhòspit és un somni.
ResponEliminaÉs important saber agrair el que la naturalesa ens regala.
ResponEliminaUna descripció molt subtil i romàntica. Una abraçada
ResponEliminaRaimunda
no era un somni, ni una rosa, el que estaves mirant era un mirall on t'hi reflecties
ResponElimina