Visc en un barri on la gent ens hem anat fent grans i molts ja han desaparegut.
Al sortir de casa, m'adono que davant meu, una parella que fa temps ha perdut la joventut i l'energia, caminen agafadets de la mà ajudant-se l'un a l'altre. És una imatge tan tendre! L'enveja s'apodera de mi. Jo, ja no tinc aquesta mà per repenjar-me. Aleshores, aparto la mirada fugint d'aquesta entendridora visió i avanço la parella, aixeco el cap i segueixo endavavant per anar a buscar l'alegra rialla de la meva neta que m'està esperant més enllà plena de la vitalitat que
transpira per tots els pòrus del seu cos de 18 anys.
Tots hem de seguir aquest camí un moment o altre, benvolguda Carme, i tu fas molt bé de guaitar sempre endavant amb valentia.
ResponEliminaSi sabem gaudir del que ens passa de bo en cada moment, tenim una crossa per sobreportar les mancances.
ResponEliminaEts una persona valenta que malgrat el que et costi sabràs avançar. Com estàs dotada d’una gran sensibilitat aquesta et reconduirà la mirada cap l’ indret més amable
ResponEliminaÀnims! i una forta abraçada
Raimunda