En cert sentit, passejant pels carrers de Sant Gervasi, jo retrobava a la meva admirada escriptora Mercè Rodoreda en la seva infància, jugant o llegint llibres de contes en el jardí de la torre on vivia i on fou particularment feliç envoltada de flors i estimada pels seus pares i avi matern. Vull dir que també me l'imaginava en el marc d'aquell carrer estret i sense sortida, actualment paral·lel al carrer Balmes per on aleshores baixava una riera, escapant-se de la mà del seu avi, corrent i saltant, entremaliada com era, buscant la llibertat que li mancava degut a la protecció d'aquest avi que presidí la seva infància amable i com màgica.
Però no puc evitar la visió d'una Mercè adolescent, trista i desencisada als 12 anys, per la mort de l'avi i l'arribada d'un oncle llunyà vingut d'Amèrica que trastocà el petit nucli familiar
Què diferent devia ser aquell S. Gervasi al d'ara. Jo encara hi vaig conèixer de petita una tieta que hi tenia un jardí. Molt bonic, Carme.
ResponEliminaLa vida i l’obra de la Mercè Rodoreda va estar molt marcada per la figura del seu avi, l’amor a les flors , als jardins i a la poesia. Has fet també un paral•lelisme negatiu aquesta vegada amb la figura del tiet d’Amèrica el que va ser el seu marit.
ResponEliminaM’ha agradat molt!
Raimunda
Carme, m'agrada aquesta passejada que has fet per la vida de la Mercè Rodoreda.
ResponEliminamolt bonic
ResponElimina