VIVENCIES

Mentre la mainda vivíem poc o molt, protegits, al jardí de la infantesa, bé ens adonàvem a través de les clarianes i esquerdes de la lluita tenaç i difícil que molta gent duia a teerme

El pare treballava tot el dia al taller que acabada la guerra va poder remuntar gracies a l'ajuda del seu cxunyat i un bon amic, que avui encara som com família. Des de el primer moment va anar tenint feina, però per a ell no tant sols no existien les vacances si no que molts diumenges treballava a porta tancada per aprofitar el corrent elèctric que l'hi impedia fer-ho altres dies degut a les restriccions que patiem. La mare amoïnada li deia: Quim, si t'atrapen treballant avui segur que rebràs una multa o el pitjor que et tancaran el taller. Ell, sense deixar de treballar responia: si no aprofito la llum i no puc entregar la feina, ja he rebut. Recordo els mobles per aparells de radio que feia per un client italià. És així com en va aconseguir un de magnífic amb el qual els tiets Àngel, Franciso, Jaume i el pare, fent un cercle al seu voltant i una manta al damunt perquè no se sentís des de el carrer els pips, pips, que feia l'onda curta, podien escoltar al General Degaulle, o saber la realitat de com seguia la segona guerra mundial. També recordo l'angoixa de la mare mentre duraven aquestes sessions.