JO VOLAVA INGRÀVID

Roques abruptes
esculls misteriosos
i jo, ingràvid
volava i volava
entre núvols de peixos

EL SILENCI

En un dia fret d'hivern, amics i familia, preparats per anar a esquiar, varem emprendre el viatge cap a la neu.
No en sabiem pas gaire d'aquest esport, sobretot els pares que ens hi haviem posat de grans per acompanyar els fills, encara en edat de no anar sols.
La Collada de Tosses, quin patir! amb tants giravolts i mig glaçats. Per fi varem arribar a l'estació d'esquí, un lloc de dificil accés situat camí d'Andorra, "La Vinyola", no massa concorregut segurament per ser les pistes per gent com nosaltres, principiants. Tanmateix el lloc era magnífic
Les ganes de gaudir també. Tots varem preparar-nos per començar l'aventura. Botes, gorres,ulleres, etc... La quitxalla no parava de fer xivarri, tot era alegria. Jo, mirant que a ningú no els faltés res, vareig quedar-me enrederida i vaig ser la última a remuntar la muntanya. Un cop a dalt ja tothom baixava per la pista, o sia que em vaig quedar ben sola en la immensitat d'un silenci que es deixava sentir, el cel era d'un blau intens i les muntanyes que m'envoltaven com un mar blanc quiet i silenciós. Em vaig senteir tant petita i al mateix temps tant gran! Era un sentiment de ser i no ser, de formar part de la natura.

Sempre més davant la imatge de muntanyes nevades apareix molt dins meu aquest sentiment de plenitud. Un balsem per l'ànima.

FONTS DE LA PLANA

Els prats i arbredes
fressats camins de molsa
marges d'orenga
i la conçó profunda
de les fonts estimades

Els camps verdíssims
esquitxats de roselles
roures, pollancres
vestits de noves fulles
Quin gaudir la natura!

VIVENCIES

Mentre la mainda vivíem poc o molt, protegits, al jardí de la infantesa, bé ens adonàvem a través de les clarianes i esquerdes de la lluita tenaç i difícil que molta gent duia a teerme

El pare treballava tot el dia al taller que acabada la guerra va poder remuntar gracies a l'ajuda del seu cxunyat i un bon amic, que avui encara som com família. Des de el primer moment va anar tenint feina, però per a ell no tant sols no existien les vacances si no que molts diumenges treballava a porta tancada per aprofitar el corrent elèctric que l'hi impedia fer-ho altres dies degut a les restriccions que patiem. La mare amoïnada li deia: Quim, si t'atrapen treballant avui segur que rebràs una multa o el pitjor que et tancaran el taller. Ell, sense deixar de treballar responia: si no aprofito la llum i no puc entregar la feina, ja he rebut. Recordo els mobles per aparells de radio que feia per un client italià. És així com en va aconseguir un de magnífic amb el qual els tiets Àngel, Franciso, Jaume i el pare, fent un cercle al seu voltant i una manta al damunt perquè no se sentís des de el carrer els pips, pips, que feia l'onda curta, podien escoltar al General Degaulle, o saber la realitat de com seguia la segona guerra mundial. També recordo l'angoixa de la mare mentre duraven aquestes sessions.