BOSSA DE REGAL
Havia passat unes delicioses vacances a casa la Neus, però l'hora d'anar cap a casa i enfrontar-me amb la meva realitat "la soledat", havia arribat. Ja feia un any que vivia sola i no aconseguia adaptar-me a la nova etapa de la meva vida. La Neus que estava al corrent del què em passava, uns instants abans de marxar em va donar una bossa com a regal de comiat: Són petits records de la teva estada aquí, vidrets de colors, petxines, i pedretes decoratives, no l'obris fins que arribis a casa no fos cas que et caiguessin.
En arribar a casa el primer que vaig fer va ser obrir la bossa i buidar-la. Efectivament hi havia el què m'havia dit la Neus, records recollits a la platja, però al fons en lloc d'un cartó hi havia un sobre amb dos fotografies antigues de quan la Neus i jo erem unes nenes i dues d'actuals de la meva estança a Palamós, també un paper molt bonic amb un escrit que tot sovint llegeixo.
Solament els que no saben contemplar un arbre, una flor, els estels, una posta de sol, o valorar el tresor d'una amistat, només aquets estan sols.
Gracies Neus, tu ets un tresor.
Carme
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada